El romaní és ben conegut des de fa segles. Els romans ja coneixien de les seves propietats medicinals, fins i tot es citen en textos molt més antics, ja que els egipcis també coneixien aquesta planta i la usaven en la seva vida diària.
És una planta fortament lligada al mediterrani pel que no és d'estranyar que totes les civilitzacions que habitaven i habiten en ell s'aprofitin d'aquesta planta amb propietats tan benèfiques.
Té propietats tòniques molt interessants ja que afavoreix la circulació i és un remei contra l'enduriment arterial, és analgèsic, bo per morenes, antisèptic i cicatritzant degut a les propietats farmacològiques que ofereix l'oli essencial que el romaní té.
La forma més fàcil i efectiva és prenent-lo en forma d'infusió, tres vegades al dia. Però sense abusar d'ell ja que en excés pot provocar efectes negatius en el nostre cos. La dosi més apropiada és una cullera cada 100cc d'aigua calenta.
Amb la seva aroma, espanta els insectes i impregna l'ambient del seu agradable olor. A més, de forma externa, cura la ciàtica i impedeix la caiguda del cabell i estimula el seu creixement
Cal esmentar que no es recomana el seu ús quan es pateix d'atacs epilèptics, a més també es desaconsella durant períodes d'embaràs i lactància per la seva forta composició química.
Com a curiositat és que des d'antany l'Rosmarinus officinalis és utilitzat per curar ferides aplicant directament sobre la ferida, fins i tot per curar fissures o trencaments d'os en el bestiar, pel que és comú veure animals amb benes enrotllades a les potes dels animals amb romaní aplicades pels mateixos pastors.
Una altra virtut del romaní és que facilita cicatritza i desinfecta ferides.